Normativa  sobre el control del temps

Els participants de les categories blava i vermell disposen d’un marge de divuit minuts per completar el recorregut total de les divuit zones.

Si els pilots superen aquest límit temporal, s’aplicarà una penalització acumulativa als seus resultats finals.

Concretament, el reglament estableix l’addició d’un punt de càstig per cada fracció de trenta segons de retard.

Aquesta mesura busca garantir la fluïdesa de la prova i augmentar l’exigència competitiva dels motoristes.

Aquest és un exemple real del 1er trial 2026 perfecte de com la gestió del temps pot ser tan decisiva com l’habilitat sobre la moto en un trial. En el trial modern, no només es tracta de no posar els peus a terra, sinó de fer-ho dins del límit establert.

Aquí tens un resum clar de com ha funcionat la normativa de MotoClub CentPeus en aquest cas concret:

1. La Regla del Temps

El reglament és estricte per mantenir la fluïdesa:

• Temps límit: 18 minuts.

• Penalització: +1 punt per cada fracció de 30 segons de retard.

2. Anàlisi dels resultats (Peus vs. Temps)

Si mirem només l’habilitat a les zones (columna Pt, que són els “peus”), l’ordre seria molt diferent. Però en sumar els punts de la columna Pts Temps, la classificació fa un tomb total:

3. Per què ha guanyat en Jordi?

• Miquel Alarcon (El més tècnic): Va ser el millor a les zones amb només 1 peu. Tot i això, va trigar 20′ 21″. Com que es va passar 2 minuts i 21 segons del límit, va rebre 5 punts de penalització. Això el va fer caure a la segona posició.

• Jordi Camp (El més estratègic): Va posar 5 peus (més que en Miquel), però va completar el recorregut en 17′ 26″. Al estar per sota dels 18 minuts, el seu caseller de penalització de temps es manté a 0. Aquesta velocitat li ha donat la victòria final.

• Martí Escofet: Tot i fer un trial molt bo a nivell tècnic (només 2 peus), el seu temps de 31′ 33″ és molt superior al límit. Els 28 punts de càstig per temps el desplacen totalment de la lluita pel podi.

Conclusió

En aquest trial, la pressió del rellotge ha pesat més que les zones. El guanyador no ha estat qui menys peus ha posat, sinó qui ha sabut trobar l’equilibri ideal entre no fallar en l’obstacle i no entretenir-se en el recorregut.

Dita del trial: “A vegades val més posar un peu ràpid que intentar fer un zero i arribar fora de temps.”